Aqueduto das Águas Livres

A dalt de l’Aqueduto das Águas Livres

Un cop passada la porta, ets a l’arcada: 941 metres i 35 arcs sobre la vall. El més gran és l’Arc Gran, d’uns 65 metres d’alçada i gairebé 29 d’ample.

Segons els visitants, el recorregut fa aproximadament un quilòmetre: s’hi va per un costat de l’arcada i es torna per l’altre, i hi ha trams a 65 metres d’alçada.

Els darrers anys, els visitants han tingut els arcs gairebé per a ells sols; un d’ells explica que no hi havia «ningú pels voltants, només un guarda avorrit». A dalt pot fer vent, i un altre va resumir l’alçada així: «alt, però sense por».

La porta és a la Calçada da Quintinha 6, a Campolide, vora un petit parc amb una exposició modesta i alguns panells informatius. Els visitants diuen que costa de trobar. La visita la gestiona el Museu da Água, el museu de l’aigua de l’EPAL, així que no el confonguis amb la seu dels Barbadinhos, a l’altra punta de la ciutat.

Entrades i horari de l’Aqueduto das Águas Livres

El recorregut autoguiat costa 4 €, i els estudiants i els més de 65 anys paguen la meitat. Els menors de 18 anys no paguen entrada, i les persones amb mobilitat reduïda tampoc, amb un acompanyant.

Tothom pot entrar sense pagar el primer diumenge de cada mes i els dies 22 de març (Dia Mundial de l’Aigua), 18 d’abril, 18 de maig, 5 de juny i 1 d’octubre. La pàgina d’horaris de l’EPAL hi afegeix l’1 de juny.

Amb la Lisboa Card (31 € per a 24 hores) pagues la meitat de l’entrada a l’aqueducte. Els autobusos de la Carris cap a Campolide (el 742, el 751 i el 758) també hi van inclosos.

Segons les ressenyes, l’entrada es compra a la porta. No ho deixis per tard: un visitant que va arribar abans de les 17.00 h el 2022 ja ho va trobar tancat.

Les visites guiades pels arcs costen 6 €, el doble els diumenges i festius, i s’han de reservar amb antelació. La visita O Aqueduto de Lisboa necessita almenys 10 persones, així que no és una opció per reservar per a dues.

L’Aqueduto das Águas Livres del rei Joan V i la llegenda de Diogo Alves

El rei Joan V, monarca de Portugal en aquell moment, va fer construir l’aqueducte per portar aigua a la ciutat, i les obres van durar de 1731 a 1799. Encara seguien quan el terratrèmol de 1755 va destruir gran part de Lisboa, i l’aqueducte va resistir.

A mitjan segle XIX tot el sistema feia uns 58 km, amb una línia principal de 14 km, i va abastir Lisboa fins als anys seixanta del segle XX.

Els arcs tenen també una història més fosca. Es diu que Diogo Alves, un assassí executat el 1841, llançava les seves víctimes des de dalt.

Les fonts no coincideixen sobre quan es va tancar el pas al públic, ni sobre si ell en va ser el motiu. El Museu da Água ha organitzat una visita temàtica sobre Diogo Alves per separar els fets de la llegenda.

La Mãe d’Água, el dipòsit de l’Aqueduto das Águas Livres a la ciutat

El dipòsit es visita a part. És a Amoreiras i el gestiona el mateix Museu da Água; té entrada pròpia, al mateix preu, i el mateix descompte amb la Lisboa Card.

Aquí arribava a la ciutat l’aigua de l’aqueducte. L’arquitecte Carlos Mardel el va dissenyar, però va morir el 1763 amb l’obra inacabada. Un altre arquitecte, Reinaldo Manuel dos Santos, en va agafar el relleu el 1771, i la coberta no es va col·locar fins al 1834.

A dins, l’aigua cau en un dipòsit de 7,5 metres de fondària, construït per contenir 5.500 metres cúbics, i hi ha quatre columnes de pedra que s’alcen des del fons. Des de la terrassa de la part superior es veu la ciutat.

Al mateix complex hi ha la Immersivus Gallery, un espectacle de projeccions immersives gestionat per una altra empresa, amb un 15 % de descompte per als titulars de la Lisboa Card.