Monument als Descobriments (Padrão dos Descobrimentos)

Al Padrão dos Descobrimentos i als voltants

A peu pla, les figures impressionen per la mida. La rosa dels vents es veu millor des de dalt de tot.

Les 33 figures de la proa

Enric el Navegant és a la proa i fa 9 metres d’alçada; les 32 figures de les dues rampes, 16 a cada costat, en fan 7 cadascuna.

El costat est, que mira a la ciutat, és sobretot de navegants i capitans. Hi ha Vasco da Gama, el primer a arribar per mar d’Europa a l’Índia, amb Bartolomeu Dias, que va doblar el cap de Bona Esperança, i Pedro Álvares Cabral, que va arribar al Brasil.

El rei Alfons V i el missioner Francesc Xavier comparteixen aquesta rampa amb Magallanes. Era un capità portuguès al servei d’Espanya i va dirigir el primer viatge al voltant del món, tot i que no va viure per acabar-lo.

A l’altre costat, a l’oest, de cara a la desembocadura del riu, hi ha Luís de Camões, el poeta nacional de Portugal, el matemàtic Pedro Nunes, el pintor Nuno Gonçalves i dos frares. L’única dona és la mare d’Enric, la reina Felipa de Lancaster.

A la part del darrere, la dedicatòria és gravada sobre una àncora: a l’infant Enric i als portuguesos que van descobrir els camins del mar.

La rosa dels vents, vista des de dalt

Davant del monument, encastada al paviment, hi ha una rosa dels vents de 50 metres de diàmetre, de pedra calcària lioz amb pedra negra i vermella. Va ser un regal de Sud-àfrica i es va inaugurar l’agost de 1960.

Al centre, un mapamundi de 14 metres marca els viatges portuguesos amb dates i vaixells, des de Madeira el 1418 fins a les illes Palau el 1525. Busca la sirena i Neptú entre els motius decoratius.

El mapa sencer es llegeix millor des de dalt. Un ascensor puja fins a la sisena planta, i després 42 esglaons estrets porten al mirador, amb el riu, el pont i la Torre de Belém al fons.

A la planta −1, l’exposició PADRÃO. Casa-Obsessão, fins al 30 de desembre de 2026, repassa com s’ha vist el monument des del 1940. Inclou també les mirades més crítiques: el primer Padrão es va aixecar per a l’exposició de 1940 de l’Estado Novo, la dictadura que governava Portugal en aquell moment.

Els caps de setmana i els festius també hi ha una projecció de pel·lícula.

Entrades i horari del Padrão dos Descobrimentos

L’entrada és per a l’interior: 10 € per l’ascensor al mirador, l’exposició i la pel·lícula, o 5 € només per l’exposició. Les figures i la rosa dels vents de fora són en terreny públic, obert a tothom. Amb la Lisboa Card no pagues l’entrada, tret que tinguis de 13 a 15 anys.

No cal reservar hora, ni amb targeta ni sense: compra l’entrada al taulell del mateix monument o ensenya una Lisboa Card, des de 31 €.

Si cal esperar, és per a l’ascensor. La cua s’allarga les tardes de sol; un visitant que hi va anar al vespre va trobar menys gent i, a més, la posta de sol.

Segons els visitants del 2026, la visita dura entre 15 i 30 minuts, sense comptar l’espera de l’ascensor.

També serveix per encaixar un dia a Belém: obre cada dia, dilluns inclosos, quan el Monestir dels Jerònims i la Torre de Belém són tancats.

Per entrar cal pujar 9 esglaons i després 6 més fins al taulell d’entrades; es pot reservar per endavant un salvaescales per a cadires de rodes manuals. L’exposició té ascensor, però els 42 esglaons deixen el mirador fora de l’abast de les cadires de rodes.

El Padrão dos Descobrimentos, construït dues vegades

El primer Padrão no es va fer per durar. Es va aixecar per a l’Exposició del Món Portuguès de 1940, la gran mostra d’història nacional del règim, amb ferro, ciment i guix fibrós.

El va dissenyar l’arquitecte Cottinelli Telmo i l’escultura és de Leopoldo de Almeida. El director de cinema Leitão de Barros va escriure més tard que els tres el van esbossar d’una tirada, en una nit de discussió, amb caps de llumins.

Vint anys després va tornar, ja per quedar-se, per als 500 anys de la mort d’Enric, el 1460. Aquesta vegada és de formigó folrat de pedra de Rosal, de Leiria, amb estàtues de pedra calcària de Sintra.

Cottinelli Telmo havia mort el 1948, i la reconstrucció es va fer sota la direcció de l’arquitecte António Pardal Monteiro. Es va inaugurar el 9 d’agost de 1960, a la riba des d’on, com recorda el monument, els vaixells exploraven el mar des del segle XIV.

El Padrão i la resta de Belém

El Padrão és al costat del riu, a l’altra banda de la via del tren i de la carretera principal. Per creuar, fes servir el pas subterrani del jardí de la Praça do Império, davant del CCB, el gran centre d’arts de Belém. L’estació de Belém, el tramvia 15E i els autobusos 714, 727, 728, 729 i 751 hi arriben.