Monestir dels Jerònims

El claustre i l’església dels Jerònims

Comença pel claustre, la part que tothom fotografia. Després reserva una estona per a les dues sales del claustre, que és fàcil passar per alt, i per a l’església, on reposa Vasco da Gama.

El claustre

Diogo de Boitaca, el primer arquitecte de l’obra, el va projectar i en va acabar la planta baixa. Diogo de Torralva va completar la galeria superior el 1540 i el 1541, després dels anys de João de Castilho al capdavant.

Es nota que hi van treballar mans diferents. A baix, els arcs són d’un manuelí molt carregat; a dalt hi corre una barana renaixentista més serena, amb medallons d’estil romà.

Posa’t en un racó i mira cap a l’angle del davant. Els angles interiors estan tallats en diagonal, de manera que el quadrat sembla un octàgon. Els emblemes de Manuel I recorren la talla: l’esfera armil·lar, el globus d’anells que encara és a la bandera portuguesa, i la creu de l’Orde de Crist.

La major part de les cordes, àncores i criatures marines que la gent fotografia de prop són del segle XIX: es van afegir en la restauració, tallades amb el mateix estil.

Es poden recórrer les dues galeries, però no el jardí del mig. A la galeria superior s’hi puja per una escala, sense accés per a cadires de rodes ni cotxets.

La sala capitular i el refectori

La primera, la sala capitular, es va construir per a les reunions dels monjos, però mai no es va fer servir per a això. No es va acabar fins al segle XIX, per allotjar la tomba de l’historiador i novel·lista Alexandre Herculano.

Al costat, el refectori és on menjaven els monjos. Les parets baixes estan folrades d’azulejos del segle XVIII que expliquen la història de Josep, i el plafó de la porta mostra el miracle dels pans i els peixos.

La tomba de Fernando Pessoa

Fernando Pessoa és un dels grans poetes del segle XX. Va escriure sota diversos noms inventats, els heterònims, cadascun dels quals signava obres diferents.

La tomba, obra de l’escultor Lagoa Henriques, és a la galeria nord de la planta baixa i du versos de quatre d’aquests noms: Caeiro, Reis, Campos i Soares. Pessoa hi va ser traslladat el 1985, cinquanta anys després de morir.

L’església: Vasco da Gama, Camões i els reis

Abans d’entrar, mira el portal sud, el del costat del riu, tallat per João de Castilho el 1517–18. La figura entre les dues portes és Enric el Navegant, el príncep que va iniciar els viatges de descobriment de Portugal.

Un cop dins, notaràs que les tres naus s’alcen a la mateixa altura sota una sola volta de pedra, i l’església sembla una única sala immensa.

Just passada l’entrada, sota el cor, a l’esquerra hi ha la tomba de Vasco da Gama. A la dreta hi ha Luís de Camões, el poeta nacional de Portugal, que als Lusíades (1572) explica el viatge de Gama.

Les dues tombes són del segle XIX, però la de Camões potser no conté Camões. El 1854 una comissió va anar a buscar-ne els ossos a l’església on havia estat enterrat. Va dir que alguns eren seus, però no va saber quins, i el que va trobar va arribar aquí el 1880.

Més endins, al presbiteri, els reis portuguesos Manuel I i João III reposen amb les seves reines, en tombes sostingudes per elefants de marbre: una al·lusió a l’Índia.

Entrades, cues i horari del Monestir dels Jerònims

L’entrada a l’església és lliure. El claustre, amb la sala capitular i el refectori, requereix entrada, i aquesta entrada està inclosa a la Lisboa Card.

Pots comprar la Lisboa Card per 31 €, o bé l’entrada del claustre sola per 19,50 €. Compra-la amb antelació: els dies de molta afluència les entrades s’esgoten i a la porta no se’n venen.

Fins i tot amb la targeta cal reservar una franja horària, i la reserva és gratuïta. Es fa amb el número de la targeta física, així que el val del correu no serveix: recull abans la targeta en un punt Ask Me Lisboa. Els titulars de la targeta tenen una quota diària pròpia, i a l’estiu s’esgota.

Tant si tens targeta com entrada, l’hora reservada no t’estalvia la cua, i a l’estiu esperaràs a ple sol. El mateix monestir avisa que els dies de més afluència l’espera pot passar de les dues hores.

Amb una cua normal, compta entre una hora i mitja i dues hores de porta a porta. De dimarts a dissabte pots fer el claustre a partir de les 9.30 h i l’església a partir de les 10.30 h el mateix matí.

Deixa les bosses grans i les motxilles a l’hotel: no s’hi permeten, ni tampoc menjar i beure. Tampoc hi ha audioguies.

Com va néixer el Monestir dels Jerònims

Abans del monestir hi havia en aquesta riba una petita capella, que Enric el Navegant va fer ampliar el 1459. Gama hi va fer la vetlla el 7 de juliol de 1497 i va salpar l’endemà al matí.

Tres anys després, Pedro Álvares Cabral va salpar de la mateixa platja, en el viatge que va arribar al Brasil. Poc després, Manuel I, el rei que havia enviat Gama, va substituir la capella per una cosa molt més gran.

Les obres van començar el 1501 o el 1502, pagades, segons es diu, amb un impost del 5 % sobre les espècies de l’Índia. Els monjos de l’Orde de Sant Jeroni van donar després nom al monestir.

Hi van estar més de tres segles. El desembre de 1833 l’Estat se’n va fer càrrec i el va cedir a la Casa Pia, una escola benèfica, que el va conservar fins al 1940.

Al costat de l’església, l’ala llarga de la banda oest sembla igual d’antiga, però és del segle XIX. Hi ha el Museu Nacional d’Arqueologia, que figura a la llista de la Lisboa Card però és tancat per obres.

Des del 1983 el monestir és Patrimoni Mundial de la UNESCO, juntament amb la Torre de Belém, i el desembre del 2007 els líders de la Unió Europea hi van signar el Tractat de Lisboa.

Belém després dels Jerònims

Arribar-hi és fàcil. El tramvia 15E triga mitja hora des de la Praça da Figueira, i el tren des de Cais do Sodré uns 8 minuts, més un tros a peu. Amb la Lisboa Card no pagues cap dels dos.

Un cop allà, la resta de Belém es fa a peu vora el riu.