Igreja de São Francisco (església de Sant Francesc)

L’església daurada de São Francisco

Per fora no destaca. L’església és gòtica, amb tres naus sota arcs de pedra, i la talla daurada hi va entrar del segle XVII a mitjan segle XVIII. La Tercera Ordre de Sant Francesc, la confraria de laics que gestiona l’església, remarca el contrast entre l’or i la pedra gòtica, més sòbria.

La nau daurada i l’Arbre de Jessè

Vora la porta hi ha dues peces més antigues que l’or. A l’esquerra, una pintura mural de la Mare de Déu de la Rosa, atribuïda a António de Florentim i una de les més antigues que es conserven al país. A la dreta, un Sant Francesc del segle XIII, tallat en granit policromat.

A partir d’aquí domina l’or. Retaules de diversos mestres tallistes folren les naus, entre ells el de la Mare de Déu del Socors, de 1740, i l’altar major tanca la vista al fons.

Després puja fins a l’Arbre de Jessè, que l’Ordre considera un dels més exuberants de Portugal. Els dotze reis de Judà surten del cos de Jessè, pare del rei David, i pugen branca a branca fins a la Verge amb el Nen.

Els tallistes Filipe da Silva i António Gomes el van fer al segle XVIII, reelaborant una peça anterior. A les fornícules de cada costat hi ha santa Anna i sant Joaquim, pares de la Verge, amb quatre erudits franciscans.

Museu, catacumbes i església de la Tercera Ordre de São Francisco

Dos edificis més formen part de la visita. L’església de la Tercera Ordre, al costat de la principal, és d’un altre segle: neoclàssica, començada el 1792, amb estàtues de la Humilitat, la Penitència, l’Esperança, la Caritat i la Fe a la façana de dos pisos.

El recorregut del museu comença al costat de l’església principal, a la Casa do Despacho, la seu de l’Ordre. La va dissenyar Nicolau Nasoni, l’italià que va fer la Torre dos Clérigos, i es va acabar el 1749.

La Sala de Sessions

A dalt hi ha la Sala del Tresor i la Sala de Sessions, amb un sostre de cassetons octogonal i un altar de Crist en creu atribuït a José Teixeira Guimarães.

Les catacumbes

El recorregut també passa per les catacumbes, on l’Ordre va enterrar els seus benefactors entre 1749 i 1866, en nínxols numerats al llarg de les parets. L’ossera encara conserva milers d’ossos, i segons els visitants se’n poden veure alguns a través d’un terra de vidre.

Entrades i horari de la Igreja de São Francisco

L’entrada es compra a la taquilla de la mateixa església. Segons els visitants, una sola entrada cobreix l’església, el recorregut del museu i l’església de la Tercera Ordre, i l’Ordre els presenta tots tres amb una sola taquilla.

L’entrada d’adult costa 12 €, segons els visitants entre abril i setembre de 2026. L’Ordre no publica els preus, i cap passi de Porto inclou l’entrada a l’església.

Deixa la càmera a la bossa: durant tot el 2026 els visitants expliquen que a l’església no es poden fer fotos, tot i que el web de l’Ordre no en diu res.

Un visitant que hi va anar a l’abril la va trobar més tranquil·la a primera hora. A l’església, l’Ordre també organitza una temporada de concerts.

El que l’incendi de 1832 va deixar de São Francisco

Els frares franciscans van començar l’església al segle XIV, com a part del seu convent vora el riu. La nit del 24 de juliol de 1832, durant el Setge de Porto, el foc va destruir quasi tot el convent i només va salvar l’església.

El 1842 les runes van passar als comerciants de Porto, un regal de la reina Maria II. Hi van construir el Palácio da Bolsa, de manera que el palau i l’església ara són un al costat de l’altre. La Tercera Ordre encara gestiona l’església avui.

Un matí a la Ribeira des de la Igreja de São Francisco

Des de l’estació de São Bento hi ha uns 11 minuts a peu fins a l’església, a la Rua do Infante D. Henrique. El tramvia 1, l’antic tramvia de la ribera de Porto, surt de la parada d’Infante, vora l’església, i segueix el Douro fins a Passeio Alegre, prop del mar, a Foz.