Castelo de São Jorge (Castell de São Jorge)

Walking the walls of São Jorge Castle

Un cop passada la porta, no hi ha cap itinerari fix ni límit de temps fins a l’hora de tancar. Les sales del palau van desaparèixer fa molt, de manera que el que recorres són muralles, torres i jardins, amb la ciutat estesa al voltant.

The view from the Praça de Armas

El primer mirador és a la Praça de Armas, la gran terrassa amb un canó antic i una estàtua d’Afonso Henriques, el primer rei de Portugal.

Des d’aquí, els terrats de la Baixa, el centre de Lisboa, baixen fins al Tajo, i al fons es veu el pont 25 de Abril, que du el nom de la revolució de 1974.

Sota les muralles, Alfama s’escola vessant avall. A l’est, per sobre dels seus terrats, s’alcen les torres de l’església del monestir de São Vicente de Fora i la cúpula del Panteão Nacional, on Portugal honra els seus grans noms.

The wall walks and the towers

Per a les vistes més altes, puja a les muralles. Hi pugen tres trams d’escales: un des del primer pati i dos des del segon. Al llarg de les muralles hi ha unes deu torres, i una més al mig, entre els dos patis.

La Torre de l’Observatori és la més alta. La Torre del Palau, a l’angle sud-oest, és la que el terratrèmol de 1755 va deixar només uns 3 metres per sobre de la muralla, i es va haver de reconstruir. La Torre de la Cisterna conserva, com diu el nom, la seva cisterna.

De camí, busca la Porta da Traição, a la muralla nord, una porteta per on entraven missatgers secrets. Vigila també on poses els peus: els visitants avisen que els camins de ronda són estrets, amb graons alts i, en alguns punts, barana només d’un costat.

The peacocks in the pines

Els paons són de la raça índia. N’hi ha uns 40 i la xifra creix. Dormen i crien als pins pinyers i entre els arbustos, així que mira tant amunt com avall.

El castell els fa un seguiment científic, amb recomptes i controls de salut, i als pollets que neixen a l’abril i al maig els posen un microxip. També demana que no els donis menjar.

The camera obscura in São Jorge Castle’s Tower of Ulysses

Dues parts del castell només es poden veure amb guia, la cambra fosca i el jaciment arqueològic, i val la pena organitzar la visita al voltant d’elles.

La Torre de Ulisses, la més gran de les torres, s’alça tres pisos per sobre de la porta principal. Des del 1999, un periscopi al capdamunt hi projecta a dins una imatge en directe de Lisboa, tot girant sobre la ciutat.

Cada sessió la dirigeix un guia, per a un màxim de 20 persones i 20 minuts. Només es fa si el temps ho permet i entre les 11.00 h i la tarda, així que pregunta-ho a la taquilla tan bon punt arribis.

The archaeological site at São Jorge Castle

L’altra visita guiada, À Descoberta do Castelo (descobrint el castell), dura aproximadament una hora i és l’única manera d’entrar al jaciment arqueològic. Hi conviuen tres èpoques del turó.

Primer, els assentaments més antics, del segle VII aC. Després, les cases del barri musulmà, de quan es va construir el castell, i les restes de l’últim palau reial, destruït el 1755.

Les places són limitades i s’assignen per ordre d’arribada a la taquilla. La visita es fa en anglès a les 11.00 h tot l’any, i a més hi ha sortides més tard de març a octubre.

Castelo de São Jorge tickets and the Lisboa Card

Una sola entrada cobreix tot el castell sense límit de temps, i la visita guiada i la cambra fosca hi van incloses. Amb la Lisboa Card, els adults no paguen l’entrada, però els de 13 a 15 anys sí que la paguen.

La targeta de 24 hores, 31 €, també inclou l’autobús 737 i el tramvia 28E fins al cim del turó. Comprada per separat, l’entrada inclou una audioguia i costa 26,56 €.

L’entrada no té hora assignada, i la cua, si n’hi ha, és a la taquilla. Els visitants que van arribar a l’obertura, a les 9.00 h, van entrar abans que els grups dels creuers, i un que va arribar poc abans de la posta de sol hi va trobar una cua molt més llarga.

El petit museu del castell està tancat de moment, mentre es renoven els lavabos, i el castell no ha dit fins quan. Els visitants, però, esmenten un cafè a dins per seure una estona.

No s’admeten gossos, tret dels gossos pigall. Segons els visitants, a les torres i a les muralles s’hi puja per escales antigues, impracticables amb cadira de rodes.

The Moorish and royal past of São Jorge Castle

Al turó ja hi vivia gent molt abans del castell. Els arqueòlegs hi han trobat assentaments de l’edat del ferro als vessants nord i sud, i objectes romans, tot i que cap edifici romà.

El castell en si és musulmà. Els musulmans el van construir a mitjan segle XI, a la part més inaccessible del cim, com a últim reducte de la ciutadella on vivien el governador de Lisboa i els seus funcionaris.

El 25 d’octubre de 1147, Afonso Henriques va prendre Lisboa i el castell es va convertir en residència reial. Al segle XIII els reis el van transformar en palau, i del segle XIV al XVI hi van tenir lloc visites reials, banquets i coronacions.

Lisboa encara explica la llegenda de Martim Moniz, un cavaller que, segons diuen, es va encaixar en una porta durant el setge perquè els musulmans no la poguessin tancar. Una estació de metro al peu del castell en porta el nom.

La decadència va començar després de 1580, quan els reis d’Espanya van ocupar també la corona portuguesa. El castell va passar a l’exèrcit, com a caserna, presó i hospital, i el terratrèmol de 1755 va fer caure el que quedava del palau.

El que veus avui deu molt a les obres de 1938 a 1940. Van enderrocar els edificis de l’exèrcit, és a dir, els allotjaments, la presó, els magatzems de pólvora i les cuines, i van salvar edificis més antics entre les runes.

Una part és nova. Les portes de fusta de l’entrada principal són de 1940, i la porta d’accés de la muralla exterior es va obrir el 1939, a partir d’imatges del segle XVI.

Down from São Jorge Castle to the Sé and the river

La pujada fins al castell és la part dura. L’autobús 737 puja de la Praça da Figueira fins a la parada Castelo, a dos minuts de la porta. El tramvia 28E s’atura a Santa Luzia o a Portas do Sol, a cinc minuts, tot i que últimament ha tingut desviaments.

Des del metro de Martim Moniz són uns 12 minuts a peu, amb unes escales mecàniques que pugen des de les Escadinhas da Saúde.

Per tornar, tot és baixada fins al riu, i el mirador de Santa Luzia, al costat de la parada del tramvia, és d’accés lliure.