Palácio da Pena

Terrasses, sales i parc del Palácio da Pena

El recorregut pel palau surt a l’exterior una vegada i una altra, a terrasses i sota arcs tallats, amb les sales entremig. Després hi ha el parc, amb camins pel bosc que duen a llacs, a un xalet i al punt més alt dels turons.

El Tritó

Sobre l’entrada de l’ala del Palau Nou hi ha el Tritó, un monstre marí mig home i mig peix. Seu sobre una petxina, damunt d’un arc cobert de corall, i sembla sostenir la finestra que té al cap.

Mira més amunt i el mar es converteix en terra: li surt un arbre del cap i les lianes s’estenen per la finestra. Parques de Sintra, que gestiona el palau, diu que recorda un personatge del cant VI de Os Lusíadas, l’epopeia de Camões, el poeta nacional de Portugal.

Està tallat en pedra calcària. Es creu que el va dissenyar Ferran, que va prendre la postura de sosteniment de la finestra manuelina del Convent de Crist, a Tomar. A Sintra fins i tot hi ha la llegenda d’un tritó que vivia al Fojo, un pou entre les roques vora la platja d’Adraga.

La Terrassa de la Reina i les vistes

A les terrasses la vista s’obre. Des de la Terrassa de la Reina es veu l’oceà i, a l’est, Lisboa. Al sud hi ha la Cruz Alta, i a l’altra banda del parc, una estàtua d’un cavaller medieval s’alça sobre un cim rocós.

A l’estiu es munta un tendal sobre l’estructura de ferro original de la terrassa. Al fons hi ha el Gabinet Àrab, un petit compartiment on es guardava un telescopi, i el recorregut també passa pel camí de ronda.

La Sala dels Cervos, la Gran Sala i la cuina

A dins, un recorregut marcat travessa el Palau Nou, l’ala que va afegir Ferran. A la Sala dels Cervos, on se celebraven els banquets, els caps de cérvol de guix duen banyes de veritat, un detall manllevat dels castells romàntics alemanys.

Més endavant hi ha la Gran Sala, la més gran del palau. Va ser la sala de billar fins que el 1940 en van treure la taula, i la seva aranya té 72 espelmes, sobre la porcellana japonesa i xinesa de Ferran.

Les sales s’omplen i s’avança a poc a poc d’una a l’altra. Dins del palau no es poden fer fotos, només a l’exterior, a les terrasses; guarda la càmera a la butxaca.

Cap al final del recorregut, la cuina encara té les cassoles de coure penjades en fileres.

Què queda del monestir: la capella i el claustre

Ferran va conservar el cor de l’antic monestir. La seva església és ara la capella del palau, i el retaule el va tallar en alabastre i pedra calcària de Sintra entre el 1529 i el 1532 Nicolau Chanterene, un escultor francès, per al rei Joan III.

Els vitralls són més nous, del 1840, obra del taller Kellner de Nuremberg.

El claustre és a la Visita completa, l’entrada que afegeix els apartaments privats. Hi ha el despatx de la reina, el vestidor de la reina Amèlia, l’última reina de Portugal, i les estances del rei Carles. Els grups hi van amb un membre del personal, de 20 persones com a màxim.

El parc, la Cruz Alta i el xalet de la comtessa d’Edla

Sota el palau el parc s’estén pel turó. De camí hi ha un temple de columnes, la Gruta del Monjo, una vall de llacs i un jardí de camèlies asiàtiques plantades els anys 1840. Els visitants el troben més tranquil que el palau.

Per a la vista més àmplia, puja a la Cruz Alta, que amb 528 metres és el punt més alt dels turons de Sintra. Al sud es veuen Lisboa i Cascais, a l’oest l’Atlàntic. La creu és una còpia del 2008 d’un sol bloc de pedra calcària, després que un llamp tirés a terra l’antiga el 1997.

A l’extrem occidental del parc hi ha el xalet que Ferran va construir amb Elise Hensler, una cantant d’òpera que va ser la seva segona esposa i la comtessa d’Edla. Tanca abans que el parc, a les 17.30 h, així que no ho deixis per al final del dia.

Entrades del Palácio da Pena, hores assignades i Lisboa Card

Totes les parts de la Pena tenen entrada de pagament. L’entrada Essencial inclou les sales del palau, les terrasses, el parc i el xalet. L’entrada només del parc, 12 €, no inclou les sales, i la Visita completa, 45 €, afegeix els apartaments privats. Una visita guiada d’1 h 30 min pel palau és 75 €.

La Lisboa Card, 31 €, cobreix el tren des de Rossio i et descompta un 10 % a la Pena. El descompte només s’aplica a la taquilla del mateix palau, el mateix dia.

A la taquilla només pots comprar les hores de palau que quedin lliures aquell dia. Reserva l’entrada Essencial per anticipat per 22,40 € i tindràs l’hora fixada abans de viatjar, i la targeta continuarà incloent el tren.

L’hora de l’entrada és per a la porta del palau, no per a la del parc, i la pujada entre una i l’altra triga uns 30 minuts. Si arribes tard no entres, i no hi ha reemborsament. Si arribes d’hora tampoc no pots entrar encara, així que aprofita els minuts sobrants al parc.

La llançadora t’estalvia la pujada. Surt de l’entrada del parc cada 15 minuts i no forma part de l’entrada Essencial, però pots afegir-la en comprar l’entrada amb l’opció de trasllat.

Fins i tot amb hora, pot haver-hi cua a l’entrada del palau: un visitant va esperar més de mitja hora un diumenge de setembre.

Parques de Sintra assegura que a la tarda hi ha menys gent al palau, però els visitants expliquen que les hores de mitja tarda són de les primeres a esgotar-se. Un que hi va anar a l’obertura de les 9.30 h va trobar les terrasses buides.

Pots deixar les bosses a les consignes de l’entrada principal. No s’admeten gossos al parc de la Pena, però sí al Castelo dos Mouros, que és just al costat.

Història del Palácio da Pena: de monestir a palau reial

Des del segle XII hi havia una capella en aquest cim. El 1503 el rei Manuel I hi va fundar un monestir, Nossa Senhora da Pena, que va passar als monjos de l’Orde de Sant Jeroni, el mateix del Monestir dels Jerònims de Lisboa.

El terratrèmol del 1755 va malmetre l’edifici sense ensorrar-lo. Es va buidar el 1834, quan Portugal va tancar els monestirs, i quatre anys després Ferran el va comprar.

Era un príncep de la casa alemanya de Saxònia-Coburg-Gotha, i Portugal el recorda com el Rei Artista. El baró von Eschwege, mineralogista i enginyer de mines, va dirigir les obres, i el palau nou es va alçar a mitjan segle XIX.

Aquí també es van passar els últims estius reials. El net de Ferran, el rei Carles, i la reina Amèlia hi passaven una part de cada estiu des de la dècada del 1890, i Amèlia era al palau el 5 d’octubre de 1910, el dia que Portugal es va fer república. Va marxar cap a Mafra i després va embarcar a Ericeira cap a Gibraltar i l’exili.

El Palácio da Pena des de Lisboa: el tren, el 434 i els senders

Els trens des de Rossio arriben a Sintra en 40 minuts, i amb la Lisboa Card no pagues el bitllet. No es permet pujar al palau amb cotxe privat, així que des de l’estació agafes l’autobús 434, amb un bitllet a part, o fas a peu un dels senders senyalitzats.

El més ràpid dels tres senders és el de Villa Sassetti, d’1,85 km i uns 45 minuts de pujada. El de Santa Maria, d’1,77 km, triga una hora aproximadament, i el de Seteais, de 2,41 km, una hora i mitja.

El 434 també s’atura al Castelo dos Mouros de camí cap amunt i torna a baixar pel nucli antic. Un sol bitllet de 24 hores serveix per al 434 i també per al 435: