Museu del Tresor Reial (Museu do Tesouro Real)

Dins del Museu del Tresor Reial: joies de la Corona, or del Brasil i l’argenteria Germain

El museu és la cambra forta mateixa. Passes per dues portes blindades, de 5 tones cadascuna, a una sala cuirassada construïda a l’ala oest nova del palau d’Ajuda. Segons el mateix museu, és una de les cambres fortes més grans del món.

A dins, les sales són fosques i cada peça té la seva llum. Més de mil objectes omplen onze seccions repartides en tres plantes, unides per rampes suaus, i no hi poden ser més de 100 visitants alhora.

El recorregut s’obre amb l’or del Brasil i es tanca amb la història dels viatges del mateix tresor. Al final de tot, la cafeteria de la darrera planta dona a la ciutat i al riu, i el menú és vegetarià.

Els visitants aconsellen veure primer les sales i menjar després, perquè tornar a baixar és incòmode, i portar auriculars per a l’audioguia, que sona al mòbil amb el wifi del museu.

Or i diamants del Brasil

Els portuguesos buscaven or al Brasil des del 1500, però els grans jaciments només van aparèixer a finals del segle XVII, a Minas Gerais, la regió minera de l’interior de Rio. Els diamants van seguir a principis del segle XVIII, i en quantitat.

La peça més destacada de la sala és una pepita d’or trobada a Goiás, més endins, a la segona meitat del segle XVIII. El rei Luís I, que va regnar de 1861 a 1889, la va fer lluir en un ball al palau d’Ajuda el 1876.

Joies reials i ordes de cavalleria

Primer, la joieria. El conjunt de les joies de la Corona data de 1827, quan es va repartir l’herència de João VI, el rei que havia governat des del Brasil, i els monarques de Portugal les van portar fins al 1910.

Fixa’t en el cofre Castellani de 33 joies, el regal de noces de la ciutat de Roma el 1862 a la reina Maria Pia, la princesa italiana que es va casar amb Luís I.

Després vénen les distincions que les corts estrangeres van enviar a Lisboa. La lligacama blava de l’Orde de la Lligacama anglesa es va fer a Londres el 1822–23 i porta el seu lema, «Honi soit qui mal y pense».

La que ve de més lluny és la Gran Creu de l’Orde de Kamehameha I, de Hawaii. Està lligada a la gira europea de Kalākaua, rei de Hawaii, que va passar per Lisboa el 1881.

La corona, el ceptre i el mantell de João VI

Una sorpresa per a qui s’ha criat amb coronacions: els reis portuguesos mai van ser coronats, consagrats ni ungits. Eren aclamats, en una cerimònia en què es feien servir una corona, un ceptre, un mantell i una espasa d’estat.

La corona exposada es va fer a Rio de Janeiro el 1817, igual que el ceptre d’or. Al costat hi ha el mantell de l’aclamació de João VI, fet a Rio el mateix any: era rei de Portugal, però en aquells anys governava des del Brasil.

Argenteria cerimonial i regals de papes

Les sales següents guarden l’argent daurat que es treia en les grans ocasions reials: bateigs, aclamacions i el rentat de peus del Dijous Sant, el dia abans del Divendres Sant.

La peça més estranya és una copa gran de Transsilvània amb una inscripció àrab que anomena Mehmed IV Giray, kan dels tàtars de Crimea. El 1819 es va convertir en la pica baptismal reial, quan la futura reina Maria II va ser batejada a Rio.

Més endavant hi ha dues Roses d’Or, ramells de roses d’or que els papes regalaven als monarques catòlics com a senyal de favor. Gregori XVI en va enviar una, feta a Roma, a Maria II el 1842.

L’argenteria Germain, la taula de José I

El terratrèmol de 1755 havia destrossat Lisboa, i amb ella gran part de l’argenteria reial. El juny de 1756 el rei José I, que ocupava el tron quan la ciutat va caure, va encarregar un servei de taula nou a François-Thomas Germain, argenter a París.

Es va fer per a sopars «à la française», servits en quatre tandes: guisats, rostits, guarnicions i, finalment, dolços i fruita. Busca el setrill en forma de vaixell i un bullidor amb el seu propi llum d’alcohol, l’únic en tota l’obra de Germain.

La quarta tanda mai va rebre els seus centres de taula. Unes escultures d’argent que glorificaven el rei, una amb Neptú i el descobriment del Brasil, es van deixar inacabades, i la taula exposada és la que no té les peces de lluïment.

Entrades, horari i seguretat del Museu del Tresor Reial

Tot això cap en una visita d’entre 30 minuts i una hora, segons els visitants. Si les joies no són el teu fort, la corona i la taula Germain són les dues parades que justifiquen la pujada.

Els nens fins als 6 anys entren sense pagar; tots els altres necessiten entrada, que la Lisboa Card inclou, sense reserva. El palau del costat té la seva pròpia entrada, i la targeta també l’inclou.

Només el Tresor costa 11 €, i hi ha una entrada familiar per a dos adults i dos joves. Una Lisboa Card de 24 hores per 31 € també cobreix el tramvia 18, que puja el turó. Afegeix-hi el palau i el Museu dels Carruatges el mateix dia i surt més barata que les tres entrades.

A l’hivern l’última entrada al Tresor, a les 17 h, és abans que la del palau, així que una tarda d’hivern cal anar primer al Tresor; a l’estiu és al revés.

El control de seguretat és lent per les joies. Passes pels escàners de raigs X d’un en un, i els torniquets s’obren amb el codi QR de l’entrada, així que guarda-la fins que surtis.

No s’hi pot entrar amb bosses, de cap mida, ni amb bateries externes. Es deixen en unes taquilles que funcionen amb una moneda que es recupera; com va dir un comentarista, «posa ABSOLUTAMENT TOT a la taquilla primer».

Els visitants descriuen sales tranquil·les, fins i tot a l’estiu. Les sales són fosques, així que fer fotos és difícil; el mode nocturn del mòbil ajuda. Pel que fa a l’accés, les plantes estan unides per rampes, però el web del museu no diu res dels ascensors, així que pregunta a la recepció si en necessites un.

El Tresor Reial, del foc a l’exili al Brasil

El que veus és el que va sobreviure a dos segles difícils. El 1794 un incendi a la Real Barraca, la residència reial de fusta que va substituir el palau perdut el 1755, va cremar una altra part del tresor. L’any següent el príncep regent João, el futur João VI, va posar la primera pedra del palau d’Ajuda.

El 1807, quan els exèrcits francesos van envair el país, la família reial, la cort i el tresor van salpar cap al Brasil. El rei va tornar el 1821 amb gairebé tot; el que s’havia quedat al Brasil va anar a Londres el 1831, i una part es va perdre. L’última sala del museu explica aquesta història, al voltant de la caixa de fusta de pau-brasil feta per a la corona a Rio.

De tornada a Lisboa, la història va continuar aturant els constructors: les invasions franceses, una guerra civil sobre si el rei havia de compartir el poder amb un parlament, el final de la monarquia el 1910. El palau va quedar construït a menys de la meitat, i el tresor va passar a l’Estat.

El robatori de La Haia i la cambra forta del Tresor Reial

El 2 de desembre de 2002 la col·lecció va perdre sis joies. Eren cedides al Museon de La Haia per a una mostra de joies de corones europees, i la policia neerlandesa només va trobar un martell.

Una part de la indemnització va anar a l’ala oest del palau, acabada el 2016 amb diners de l’ajuntament de Lisboa i de l’associació turística de la ciutat. El seu arquitecte, João Carlos dos Santos, va dir que la cambra forta era «un petit joier», i el museu es va inaugurar l’1 de juny de 2022.

Com arribar al Museu del Tresor Reial, i baixar a Belém

El museu dona a la Calçada da Ajuda, el carrer que puja des de Belém, i el tramvia 18 i els autobusos 729 i 732 paren per aquell costat. El tren de Cais do Sodré arriba a Belém en uns 7 minuts, però des de l’estació s’hi va costa amunt.