Panteó Nacional (Panteão Nacional)

La nau de marbre, els cenotafis i la terrassa del Panteó Nacional

Quan entres, et trobes en un únic espai immens de marbre de colors, amb la cúpula molt amunt i els morts il·lustres de Portugal repartits per les vores. Reserva’t, però, una mica de força per al final, perquè la millor vista de l’edifici és a fora, a la terrassa.

La nau sota la cúpula

La planta és una creu grega: quatre braços iguals, com un signe de més, units per parets corbes, amb una torre a cada angle. L’arquitecte João Antunes va trencar amb els plànols d’església als quals Portugal estava acostumat.

Aquelles parets interiors ondulades van ser el primer cop que al país s’intentava res de semblant. La nau és folrada de marbre de colors, i la cúpula s’enlaira fins als 80 metres.

A l’altar major hi ha un orgue del segle XVIII. Més amunt, el cor alt es va construir com un amfiteatre i dona a la nau i a les mitges cúpules.

Sis cenotafis per als herois nacionals de Portugal

Al voltant de la nau hi ha sis cenotafis, monuments en forma de tomba amb ningú a dins. Honoren sobretot els homes de l’època dels descobriments, quan els vaixells portuguesos van trobar la ruta marítima cap a l’Índia i van arribar al Brasil.

Enric el Navegant, el príncep al centre d’aquells viatges, en té un. També Vasco da Gama, que va obrir la primera ruta marítima d’Europa a l’Índia, i Pedro Álvares Cabral, l’esquadra del qual va arribar al Brasil el 1500.

Al costat hi ha Luís de Camões, el poeta d’Os Lusíadas, i Afonso de Albuquerque, el segon virrei de l’Índia portuguesa. El sisè és Nuno Álvares Pereira, el condestable, o comandant en cap, que va guanyar les batalles de Portugal en la crisi de successió de 1383–85.

Quant a Gama i Camões, les tombes veritables són al Monestir dels Jerònims, a Belém; els cenotafis d’aquí són l’homenatge de la nació.

La terrassa, a 40 metres d’alçada

A 40 metres, una terrassa dona a la ciutat i al riu, una vista que els visitants descriuen com de 360 graus. Mires les teulades d’Alfama avall fins al Tajo, i el monestir de São Vicente de Fora és just al costat.

Pujar-hi demana cames. S’hi puja per escales, més de 200 esglaons segons els visitants, i alguns són irregulars. Un comentarista va dir que era «un esforç que val cada esglaó», que ho resumeix bé.

Qui és enterrat al Panteó Nacional

Des de la terrassa, torna a baixar fins a les quatre torres dels angles. Al Panteó hi són honorades vint persones: les sis dels cenotafis i catorze més en sales de tombes dins d’aquestes torres, i totes menys una hi són enterrades.

La primera torre guarda Amália Rodrigues, la reina del fado, la cançó de nostàlgia de Lisboa, al costat de tres escriptors.

A la segona descansa Eusébio, el gran davanter del Benfica, el club de Lisboa, i de la selecció portuguesa del Mundial del 1966, encara l’únic futbolista que hi reposa. Al seu costat hi ha Sophia de Mello Breyner Andresen, una de les grans poetes portugueses del segle XX.

Un nom d’aquesta sala només té una placa: Aristides de Sousa Mendes, el cònsol a Bordeus que el 1940 va donar visats a milers de refugiats, contra les ordres del seu govern.

El darrer a arribar té la tercera torre per a ell sol. Eça de Queiroz, el novel·lista i diplomàtic del segle XIX, hi va venir des de la seva tomba de Santa Cruz do Douro, a Baião, el 8 de gener de 2025, enmig d’una tempesta i sense públic. Alguns besnéts seus havien perdut una batalla judicial contra el trasllat.

Després dels escriptors i la cantant, la quarta torre guarda quatre caps d’estat. Van de Manuel de Arriaga, el primer president de la República elegit constitucionalment, a Óscar Carmona, president durant 25 anys sota la dictadura. Carmona reposa al mateix edifici que Humberto Delgado, el general que es va presentar contra aquell règim el 1958.

Entrades, horari i pujada al Panteó Nacional

Una sola entrada cobreix tot l’edifici, terrassa inclosa, i la Lisboa Card l’inclou. Ensenya la targeta a la taquilla i entra; no cal reservar res.

Pots comprar el Panteó sol per 10 €, o aconseguir una Lisboa Card de 24 hores per 31 €. Només per al Panteó, l’entrada és la compra més barata. Afegeix-hi el castell, a l’altra banda d’Alfama, i les dues entrades ja costen més que la targeta.

Calcula una hora, o una hora i mitja amb la terrassa. Si pots amb les escales, no te les saltis: la vista és el millor. Sense pujar-hi, encara tens la planta baixa, la nau i les sales de les tombes, que és també la part oberta als visitants amb mobilitat reduïda.

L’aforament és limitat, així que de tant en tant hi ha una espera curta a la porta, però a dins s’hi està tranquil. Un visitant d’agost va trobar calma a mig matí.

Obras de Santa Engrácia: com el Panteó Nacional va trigar 284 anys

En portuguès, una feina que no s’acaba mai és «obras de Santa Engrácia», les obres de Santa Engrácia. Aquesta és l’església que va donar l’expressió a la llengua.

Comença amb una maledicció. El 1630 es va dir que l’antiga església de Santa Engrácia havia estat profanada. Simão Pires Solis, un cristià nou, com es deia els jueus conversos i les seves famílies, va ser executat per això el 1631.

Segons la història, va jurar que era innocent i va dir que l’església no s’acabaria mai. Quan el presbiteri va caure el 1681, la gent ho va llegir com la maledicció en acció.

Un any després, el 31 d’agost de 1682, el príncep regent Pedro va posar la primera pedra d’una església nova dissenyada per João Antunes. Antunes va morir el 1712 amb l’obra inacabada, i cap al 1770 la cúpula central encara no s’havia construït.

L’església inacabada, construïda fins a la cornisa, va sobreviure al terratrèmol de 1755. El 1834, quan Portugal va abolir els ordes religiosos, la va ocupar l’exèrcit, i des del 1910, l’any en què es va declarar monument nacional, va funcionar com a fàbrica de botes per als soldats.

Una llei de 1916 la va reservar com a Panteó Nacional, però l’exèrcit només se’n va anar el 1954. Dos anys després, un concurs va aplegar set projectes, va guanyar l’arquitecte Luís Amoroso Lopes i les obres van començar per fi el 1960.

El final va arribar el 7 de desembre de 1966, accelerat per commemorar els 40 anys del cop d’estat de 1926 que va obrir el camí a l’Estado Novo, la dictadura portuguesa d’aleshores. L’orgue del segle XVIII de l’altar major es va portar de la Catedral de Lisboa.

Aquelles obres sense fi tenen fins i tot la seva pròpia exposició. El centre d’interpretació de dins guarda peces de la primera església, orfebreria de la missa inaugural i maquetes de guix d’aquelles obres interminables.

Com arribar al Panteó Nacional, i Alfama a prop

El Panteó és al Campo de Santa Clara, per sobre del riu. Santa Apolónia, l’estació de metro i tren vora el riu, és a menys de deu minuts a peu, pujant. El tramvia 28 i diversos autobusos paren a prop, a les parades Panteão Nacional i Campo de Santa Clara.

Els dimarts i dissabtes la plaça del davant es tanca als cotxes, perquè la Feira da Ladra, el mercat de les puces de Lisboa, l’ocupa. Aquells dies, ves-hi en metro o en tramvia.

Just al costat del Panteó, el monestir de São Vicente de Fora es va construir entre 1582 i 1629. L’església guarda el panteó de la casa de Bragança, l’última família reial de Portugal, de manera que els herois de la nació i els seus reis són a pocs passos.