Estació de São Bento

Els plafons d’azulejos de l’estació de São Bento

Tot el que hi ha per veure és al vestíbul, així que la visita consisteix a girar lentament sobre tu mateix. Els viatgers el creuen pel mig amb les maletes; posa’t al costat de les portes i tindràs davant una paret sencera.

Els quatre plafons d’història

Els grans plafons d’història van de dos en dos, un davant de l’altre. A un costat hi ha el torneig d’Arcos de Valdevez, una justa medieval entre cavallers portuguesos i lleonesos, i el lleial cavaller Egas Moniz presentant-se davant el rei de Castella.

A l’altra banda del vestíbul, el rei Joan I entra a cavall a Porto amb Felipa de Lancaster, la seva núvia anglesa, per a les noces del 1387. El casament es va celebrar turó amunt, a la catedral, de manera que aquest plafó retrata la ciutat on ets. Al costat, els portuguesos prenen Ceuta, al nord d’Àfrica, el 1415.

Les escenes de camp

Al voltant dels grans plafons, d’altres de més petits mostren la vida al nord de Portugal. Hi ha la processó de la Mare de Déu dels Remeis a Lamego, la verema i la sega, la fira de São Torcato prop de Guimarães, molins d’aigua al riu Leça i dones venent castanyes.

A l’última paret hi ha figures del Comerç, les Arts, la Poesia i la Música, les quatre estacions, l’Agricultura i la Indústria, cada plafó dins un marc de granit.

El fris de colors

Quan acabis, mira amunt. Per damunt del blau i blanc, un fris de colors rodeja el vestíbul i explica la història del transport. Comença amb romans, visigots i àrabs i acaba amb la locomotora de vapor i els motius ferroviaris.

Estació de São Bento: entrada lliure, horari i com arribar-hi

Només cal entrar: no cal entrada ni reserva. És una estació en funcionament i no té horari de visita publicat.

De dia el vestíbul s’omple de grups, maletes i càmeres. Els visitants del 2026 el van trobar més tranquil a primera hora del matí i a última hora de la tarda. Un usuari que hi va anar de nit, el novembre del 2025, amb els llums encesos, hi va veure encara menys gent.

Des de finals del 2024, alguns visitants han vist uns quants plafons darrere de xarxes de protecció. Infraestruturas de Portugal, l’empresa pública que gestiona l’estació, no va esmentar cap obra quan va celebrar el 110è aniversari de l’estació, a l’octubre del 2026.

A l’ala sud hi ha el Time Out Market, un mercat gastronòmic dissenyat per l’arquitecte de Porto Eduardo Souto de Moura, obert des del maig del 2024. Serveix de 10 a 23 h, de diumenge a dijous, i fins a mitjanit els divendres i dissabtes.

Des de les andanes de darrere del vestíbul surten trens cap a la vall del Douro. Els trens que vénen de Lisboa paren a Campanhã, l’estació principal de Porto, que és a quatre minuts de São Bento en tren de rodalia, amb un pas cada 5 a 15 minuts.

São Bento i el convent que va substituir

São Bento és Sant Benet en portuguès, i l’estació pren el nom d’un convent benedictí del segle XVI, São Bento de Ave-Maria, que es va haver d’enderrocar per fer-li lloc.

Mentre el solar esperava, els viatgers van fer servir una estació provisional de fusta, oberta el 7 de novembre de 1896. Les obres de l’estació definitiva van començar el 1903, segons el projecte de l’arquitecte de Porto José Marques da Silva, i va obrir el 5 d’octubre de 1916.

Aleshores els azulejos ja eren al seu lloc. Jorge Colaço, nascut a Tànger el 1868, va pintar els plafons entre el 1905 i el 1908, i es van col·locar a les parets el 1915.

El 1997 l’estació va ser classificada Bé d’Interès Públic, amb la coberta de ferro de les andanes, els plafons i la boca del túnel. Els plafons es van restaurar els anys 2010 i 2011, una feina que va guanyar el premi SOS Azulejo el 2013 i un Brunel Award, de disseny ferroviari, el 2014.

De l’estació de São Bento a la catedral i l’altra banda del riu

São Bento és als peus del turó de la catedral, i l’estació de metro de la línia D és a sota, amb un passadís fins al vestíbul. Quan hagis vist els azulejos, el recorregut puja primer cap a la catedral i després creua el Douro.